Les projeccions de població en edat escolar en base el Padró d’habitants per planificar l’oferta educativa és, pràcticament i malauradament, l’únic ús que es fa des de l’àmbit educatiu de la ciència demogràfica. Però tot i calcular diversos escenaris, el seu encert és limitat, donat que les preinscripcions de cada curs estan subjectes a moltes variables que incideixen en la presa de decisió de les famílies; la tria del centre educatiu és un procés que va més enllà de la logística familiar, el lloc de residència o les preferències pedagògiques.
La incertesa de les projeccions també es deu al fet que la natalitat, així com la mortalitat i la migració- les tres variables principals que estudia la demografia-, és el resultat de l’adaptació i/o evolució de les persones a les circumstàncies personals, el cicle de vida, i al seu entorn social, cultural, econòmic, polític, etc. i, per tant, estan subjectes al context canviant en què estan.
I d’aquestes tres dinàmiques demogràfiques, la que actualment té més incidència en el sistema educatiu a Catalunya és la menys previsible, la més variable i la més complexa: la migració. Els moviments migratoris alteren l’evolució natural de la població[1], dificultant la planificació de l’oferta escolar, i modificant la composició de l’alumnat a nivell de tot el sistema educatiu, de cada centre i en definitiva, de cada aula.
I en les últimes dues dècades la importància de la migració internacional a Catalunya ha estat especialment rellevant, tant per l’elevadíssim nombre d’arribades, com pel perfil de les persones migrants, provinents de països amb rendes per habitant molt baixes. Veiem algunes dades.
La tria del centre educatiu és un procés que va més enllà de la logística familiar, el lloc de residència o les preferències pedagògiques
L’Estat espanyol és el segon país de la Unió Europea[2] amb el nombre més gran d’immigrants internacionals, amb una mitjana de 400.000 persones arribades només i per cada un dels anys del període 2017 a 2020. Un 21% d’aquests fluxos ha tingut com a destinació Catalunya (115.000 arribades anuals, 550.000 acumulades en aquests quatre anys), essent la comunitat autònoma de l’Estat Espanyol que més immigració internacional rep, tant en xifres absolutes com relatives[3]. Una part d’aquest flux és alumnat en edat d’escolarització obligatòria, i que s’incorpora al llarg de tot l’any al sistema educatiu.
Així doncs, i segons dades del Departament d’Educació, el curs 2021-2022 hi havia 199.127 alumnes de nacionalitat estrangera en ensenyaments obligatoris, el 16,9% del total. Aquest percentatge ha augmentat constantment des del curs 2006-2007 (era del 12,3%), no només per l’increment d’alumnat nouvingut i l’alumnat nascut a Catalunya però fills d’immigrants de nacionalitat estrangera, sinó també per la disminució de la natalitat en el conjunt de la població. En xifres absolutes, l’increment ha estat de més de 60.000 infants i joves amb nacionalitat estrangera en aquests tretze cursos. Per zones geogràfiques, el 31% de l’alumnat estranger és d’origen magribí i el 25% de l’Amèrica Llatina. Mentre les arribades d’alumnat dels primers s’ha mantingut estable i les dels segons s’ha alentit lleugerament, l’alumnat procedent d’Àsia s’ha triplicat des del curs 2006-2007, suposant actualment un 15% del total de l’alumnat estranger.
L’increment ha estat de més de 60.000 infants i joves amb nacionalitat estrangera en aquests tretze cursos
Aquesta és la radiografia actual, i si bé els fluxos migratoris continuaran els propers anys, la concreció de la seva dinàmica i tipologia no es pot pronosticar, ni a nivell de Catalunya, i encara menys de municipi o de centres educatius.
L’indicador de la nacionalitat és, però, una dada parcial, donat que amb els anys les persones residents poden demanar la nacionalitat sense que això representi una modificació en la seva situació econòmica, cultural i social. L’únic que canvia és la seva consideració estadística en relació a la variable de la nacionalitat, per la qual cosa la informació sobre l’origen i el context familiar de l’alumne es perd. La demografia permet superar aquesta limitació estadística, analitzant l’experiència migratòria en l’alumnat a partir de tres situacions clau respecte al temps d’escolarització: l’arribada tardana, les migracions discontínues o circulars, i les migracions de caire seqüencial.
L’estudi referent en aquest camp és, sense dubte, el realitzat pels demògrafs Jordi Bayona i Andreu Domingo el 2018, el qual analitza les dades de la totalitat dels alumnes en educació obligatòria del curs 2015-2016 (1.200.000 alumnes)[4]. Identificant 5 perfils d’alumnat segons la seva trajectòria migratòria[5], l’estudi conclou que tot i que només el 12,7% de l’alumnat tenia nacionalitat estrangera, un 32% tenia una experiència migratòria de primera o segona generació. Vint-i-quatre municipis superaven el 40% d’alumnat amb trajectòries migratòries recents, i hi havia una desena de municipis en què el percentatge era més del 50%[6]. Hospitalet de Llobregat, amb més de 13.000 alumnes amb trajectòries migratòries recents, era el municipi amb un major nombre d’alumnat en xifres absolutes amb aquestes característiques.
L’estudi va evidenciar que les trajectòries migratòries tenen una incidència molt més elevada en el fracàs escolar a 4ESO que no pas la variable de la nacionalitat, l’escolarització en centres amb alta concentració d’alumnat amb nacionalitat estrangera, o l’escolarització en centres amb un elevat percentatge d’alumnat amb NESE. Les dades indiquen una correlació en general entre la nacionalitat i el fracàs escolar, però per poder entendre el seu abast i característiques, l’anàlisi cal tenir en compte el context migratori.
Altres evidències de l’estudi, el qual us convido a llegir per la seva actual vigència, són:
Hi ha una correlació inversa entre el fracàs escolar i el temps d’escolarització de l’alumnat en el context de la seva experiència migratòria; això es dona en general per a totes les nacionalitats
Tanmateix, hi ha algunes nacionalitats (com algunes d’Àfrica subsahariana) que no responen a aquesta dinàmica, comprometent fortament la seva integració en la societat per les derivades que el fracàs escolar. Els autors parlen del perill de la racialització del fracàs escolar en general, i en concret, sobre determinats col·lectius i nacionalitats
Hi ha una relació directa entre la discontinuïtat escolar (les migracions circulars o seqüencials) i el fracàs escolar. La discontinuïtat escolar en la generació 1.75 i segona generació (és a dir, alumnat amb nacionalitat espanyola) arriba a estar present en el 20% de l’alumnat amb fracàs escolar.
La discontinuïtat escolar té dinàmiques diferents segons l’origen geogràfic i cultural de l’alumnat, havent-hi diferències per nacionalitats i gènere
El fracàs escolar en l’alumnat de nacionalitat espanyola en centres amb un elevat percentatge d’alumnat estranger o amb trajectòries migratòries s’explica més per les característiques socioeconòmiques d’aquests alumnes que no per l’efecte company. Igual passa amb els centres amb una elevada concentració d’alumnat de nacionalitat estrangera o amb trajectòries migratòries, en la que el seu elevat percentatge de fracàs escolar s’explica estadísticament més per l’efecte composició i no tant per l’efecte company
En la generació 2.5 el fracàs escolar disminueix substancialment si la nacionalitat de la mare és espanyola
La generació 2.5 té molt poques diferències amb els autòctons en relació el fracàs escolar, tot i que està en nivells superiors que aquest, demostrant-se la prevalença de l’impacte migratori malgrat el pas del temps
Les actuals polítiques d’acollida, integració i acompanyament dels alumnes necessiten incorporar el coneixement aportat de l’anàlisi de les trajectòries migratòries, tot i la complexitat del tractament d’aquest tipus de dades. L’esforç queda compensat amb escreix donat que la informació permet completar la informació excessivament ubiqua de la dada de la nacionalitat.
Per tant, i tenint en compte que el nombre d’arribades d’alumnat estranger continua sent una constant a les aules dels centres educatius, com també ho són les migracions circulars o seqüencials, és urgent la reedició d’un estudi de les trajectòries migratòries de l’alumnat que a més, incorpori una anàlisi transversal de diverses promocions d’alumnat.
Les dades necessàries per a aquesta anàlisis hi són. La metodologia per tractar-les, també. Els equips de treball per fer-ho, també. La necessitat de tenir les dades per millorar les polítiques de fracàs escolar, també.
Per què no es fa l’estudi?
[1] Naixements i defuncions
[2] El primer país en nombre d’arribades de migrants internacionals és Alemanya
[3] TBS Education (2023) Migración en España. España, un país atractivo para los extrangeros, https://www.tbs-education.es/noticias/estudio-migracion-en-espana-de-tbs-education/. Document virtual, 19.09.2023
[4]El fracàs escolar dels descendents de la immigració a Catalunya: més que una assignatura pendent. Dilluns de ciència. Document audiovisual. https://www.residencia-investigadors.es/ca/videos/el-fracas-escolar-dels-descendents-de-la-immig.html
[5] Primera generació: alumnat nascut a l’estranger i arribat amb més de 7 anys; Generació 1.75: alumnat nascut a l’estranger i arribat amb menys de 7 anys; Segona generació: nascut a l’Estat espanyol amb els dos progenitors nascuts a l’estranger; Generació 2.5: nascut a l’Estat espanyol amb un progenitor nascut a l’Estat espanyol i un a l’estranger; Generació 3 o autòctons: nascut a l’Estat espanyol amb els dos progenitors nascuts a l’Estat espanyol
[6] Salt 70%, Aitona 61%, La Jonquera 56%, Castelló d’Empúries 56%, Cadaqués 53%, Sant Pere Pescador 53%, Lloret de Mar 49%, Roses 47%, Figueres 46%, Palafrugell 45%, Hospitalet 44%, Vic 44%, Torrella de Montgrí 43%, Creixell 43%, Manlleu 43%, La Seu d’Urgell 42%, L’Escala 41%, Salou 41%, Ulldecona 41%, Castell-Platja d’Aro 40%, La Bisbal d’Empordà 40%, Canovelles 40%, Alcarràs 40%
L’entrada La demografia, anàlisi de les trajectòries migratòries i fracàs escolar ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.