Des de la popularització del ChatGPT, (l’aplicació que respon les preguntes que li fas) s’està parlant força de l’anomenada Intel·ligència Artificial, IA. No he vist, de moment, campanyes en contra com les que es duen a terme contra l’ús dels mòbils.
En parlem ara, segona dècada del segle XXI, però elements d’IA estan presents entre nosaltres des de 1950, quan A. Turing escriu sobre “màquines de pensar”, el 1956 apareix el terme Intel·ligència artificial, el primer robot es crearà el 1993, va ser impactant que Deep guanyés a Kasparov el 1997, així com el Big Data el darrer any del segle XX. El 2001 ja es popularitzen les aplicacions per a mòbils. Apareix la IA generativa que pot reproduir el pensament humà.
És important la IA per a la nostra vida? I per a les escoles i instituts? Diria que la podem comparar amb altres invents de la història, com l‘electricitat o internet. I amb la revolució industrial propiciada per la màquina de vapor entre d’altres factors. Amb la IA canviaran moltes coses a nivell industrial, desapareixeran algunes professions i n’apareixeran d’altres noves; canviarà la manera d’ensenyar i aprendre; ja està canviant. Com educadors ens ha de preocupar tot allò que afecta l’ensenyament i la vida de les persones, de nosaltres mateixos i del nostre alumnat amb les seves famílies.
Si la majoria de la societat és sexista, racista, classista, la IA també ho serà
La IA té prejudicis, com nosaltres. Si la majoria de la societat és sexista, racista, classista, la IA també ho serà. Malgrat el seu nom, no és intel·ligent, només recull tot allò que sap la humanitat i ho posa a l’abast en qüestió de segons, però no canvia res, no té pensament crític. Les seves anàlisis de dades li permeten agilitar els processos. Des d’ara està influint a les tasques quotidianes; estem fent servir Alexa, Siri, smartphons, chatbots, plataformes web… Unes eines que poden reproduir el comportament neuronal humà. I pot ajudar a prendre decisions, a voltes importants, mèdiques, financeres, econòmiques, jurídiques. Pot ajudar molt i pot perjudicar si no tenim en compte el biaix de gènere, ètnia i classe que té. Diagnòstics mèdics fets des del punt de vista masculí poden perjudicar a dones. Conclusions basades en algoritmes poden portar a la presó o a la detenció de persones no blanques o de classe baixa.
Té repercussions que ens han de preocupar. Quantes criatures del Congo moren mentre treballen extraient els minerals imprescindibles per fabricar les eines tecnològiques? Potser en diran populisme, però cada vegada que engeguem una eina digital estem col·laborant al patiment de moltes persones, criatures incloses, de diversos països. A més, les guerres per aconseguir minerals i recursos també maten, al Sudan, a Gaza, al Congo…
Quins reptes tenim des d’una perspectiva ambiental i de drets humans? Es perpetuaran les condicions de treball del tercer món? A l’Índia milers de persones súper explotades introdueixen dades al Google; condicions molt greus per l’extracció de minerals com el liti a l’Argentina o el cobalt al Congo; la petjada ecològica, les condicions laborals a les fàbriques de la Xina i països asiàtics, o la justícia social i els biaixos digitals… I les enormes despeses d’aigua i d’energies. Google no és només un gegant tecnològic està controlant els avenços en bioquímica, neurones humanes… molt interessant i útil però privatitzat i car.
Als centres escolars caldrà fer-la servir per aprendre tot allò que té d’útil i intentar evitar les conseqüències d’una aplicació acrítica. Serà important desconfiar, ser crítics, esbrinar les informacions falses o esbiaixades, o clarament equivocades. Ja hi ha eines per descobrir els errors o falsedats. Hi ha aplicacions diferents al ChatGPT que no pertanyen a Google o als monopolis GAFAM[1], com poden ser Perplexity, Jan, GPT4All, HuggingChat...
Treballant amb la IA li proporcionem les nostres dades, tot donant guanys als monopolis. Les nostres dades són, avui, com l’or blanc o negre del segle XXI. Per això convé fer servir aplicacions lliures que no ens roben. Unes aplicacions que tenen grans possibilitats; el superordinador Mare Nostrum, per exemple, funciona en base al programari lliure de Linux; els efectes especials de la pel·lícula Avatar es van fer amb programaris lliures… Uns programaris que es poden modificar, els de Google els controla l’empresa. Per les tasques escolars o acadèmiques Xnet ha creat la plataforma Democràcia digital que podríem utilitzar a tots els centres escolars i deixar de banda l’omnipotent Google.
Si perdem la humanitat, allò que ens fa animals racionals amb sentiments i emocions, perdrem la nostra essència
Una bona utilització podria ajudar a resoldre conflictes lleus o greus, a trobar alternatives per frenar la crisi del clima… A facilitar les tasques repetitives i cansades, a trobar al·licients per viure millor el temps d’oci, les relacions interpersonals… a condició de no perdre la nostra autonomia i llibertat personals.
La IA no pensa, tot el que aprèn no ho comprèn. Per tant, no serà neutral i tendirà a uniformitzar tothom mantenint i augmentant les desigualtats socials existents. Però atenció, de la mateixa manera que se’ns envia propaganda individualitzada a nivell escolar, el recull i anàlisi de les dades de cada criatura o adolescent (respectant la privacitat), ens permetrà donar resposta individualitzada a cadascun o cadascuna. Ens permetrà fer una atenció a la diversitat molt millorada.
La persona humana és lliure, potser la qualitat més important que tenim, i hem de preservar-la. Si perdem la humanitat, allò que ens fa animals racionals amb sentiments i emocions, perdrem la nostra essència. Les barbaritats inhumanes de Gaza repercuteixen en totes les persones que serem menys humanes a partir d’ara. La IA s’està utilitzant per matar milers de criatures i adults i per destruir tot un país per poder controlar les fonts d’energia que hi ha a les costes de l’exPalestina. La IA mal utilitzada està fent pitjor a la humanitat sencera. El sistema capitalista controla les economies mundials i provoca les enormes desigualtats que patim: vol també controlar el nostre comportament per fer-nos viure tal com els interessa per mantenir el seu poder i els seus enormes guanys.
Caldrà desconfiar força, caldrà buscar les eines necessàries per descobrir les mentides, les falsedats: fotografies, imatges de persones conegudes parlant i interactuant com si fossin reals, vídeos, àudios… Responsabilitat dels docents: caldrà donar resposta adequada al repte que ens representa ensenyar i aprendre d’una altra manera, utilitzant amb seny les eines tecnològiques de la mal anomenada intel·ligència artificial. Caldrà ensenyar i ensenyar-nos a preguntar, interessar-nos per entendre més i més, saber viure d’una altra manera. A centrar-nos en les persones que són qui tenim el coneixement i la saviesa i que podem aprofitar-ho per viure millor intel·lectualment i emocionalment, amb ètica i esperit crític.
[1] Google, Apple, Facebook, Amazon, Microsoft
L’entrada Intel·ligència artificial a les escoles i a la societat ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.