En les darreres setmanes hem vist com els plàtans (Platanus hispànica, Platanus acerifolia, Platanus orientalis) dels nostres carrers han perdut la seva escorça d’una manera ràpida i en alguns casos de forma molt quantiosa, acumulant-se plaques d’escorça a les voreres del passeig del Terraplè o del carrer Menéndez Pelayo, entre altres indrets de la Vila. Recents episodis de vent i tempesta han accentuat la caiguda de l’escorça.
Primerament, cal informar que es tracta d’un procés totalment natural que acostuma a passar en aquesta època de l’any i no té res a veure amb cap malaltia o plaga de la planta. Com altres espècies d’arbres els plàtans van mudant la seva escorça i en va apareixent de nova. És cert que normalment aquesta operació es produeix de forma molt més gradual i en menys quantitat. El perquè d’aquesta present temporada s’explica pels molts mesos d’intensa sequera acumulada, i que tan sols ha començat a ploure amb certa intensitat el passat mes de maig. Aquestes precipitacions, combinades amb la forta pujada de les temperatures, ha fet que els arbres reaccionessin amb un ràpid creixement del seu perímetre. Aquest ràpid creixement ha portat a la fragmentació de la seva escorça, que s’ha acabat desprenent en les plaques que tots i totes hem vist aquests dies pels nostres carrers.
Aquest fet s’ha produït a Molins de Rei, a Barcelona i a la resta de municipis metropolitans, però també s’ha apreciat a altres ciutats del territori espanyol com València, Madrid, Palma…
El perquè passa en els plàtans i no en altres espècies d’arbrat viari es deu a que l’escorça del plàtan és més prima i es fissura més fàcilment en comparació a d’altres espècies amb escorces més gruixudes.
En alguns municipis amb les restes d’escorça despresos han creat un encoixinat o mulch que s’ha col·locat directament dintre del mateix escossell. D’aquesta manera es redueix el creixement de males herbes, es manté millor la humitat després de regs o pluges i fins i tot es promou la proliferació de flora microbiana beneficiosa pel sistema radicular.
Relacionat encara amb els plàtans dels nostres carrers, i més especialment amb els de més edat, podem apreciar que alguns d’ells tenen cavitats de color negre. Aquests són punts necrosats que provenen de ferides o d’esporgues severes del passat que han patit atacs de fongs, provocant la mort del teixit. Aquestes afectacions s’han de revisar periòdicament, ja que a la llarga podrien ser punts de ruptura. Recomanem una revisió de tots els plàtans de la Vila, començant pels exemplars de més longevitat.
Caldria que algun gabinet d’arboricultura certificat realitzés una avaluació de riscos dels nostres plàtans, per verificar el seu estat de salut i diagnosticar un protocol d’actuacions, com esporgues de sanejament, tractaments fitosanitaris complementaris als habituals o tales i retirades si hi ha possibilitat de caiguda o trencament de branques primàries.
Davant el dubte de tallar o no l’arbre es pot fer una inspecció més detallada amb ajuda d’aparells especialitzats com els resistògraf o el tomògraf sònic, amb els que podrem precisar molt més el diagnòstic abans de sacrificar l’arbre.
Ja disposem ara mateix d’un inventari geo-referenciat i del Pla Director de l’Arbrat. Per tant, un pas més imprescindible seria el seguiment i control periòdic del risc de l’arbrat viari de la nostra vila.
També cal informar que en època estival coincidint amb època de baixa pluviometria els plàtans acostumen a perdre part de les seves fulles i és habitual veure gran quantitat de fulles als paviments dels nostres carrers. Aquest fet és normal i és una protecció davant de situacions d’estrès, en les quals l’arbre es desprèn de part de les fulles per reduir les seves necessitats biològiques, augmentant així la seva resiliència. Aquest fet de la caiguda de fulla tampoc està relacionat amb cap plaga o malura de l’arbre.
Per tot el que hem exposat, des d’ARA MOLINS demanem que l’Ajuntament dediqui més esforços en millorar la seguretat i salut de l’arbrat viari de Molins de Rei i faci un seguiment periòdic dels riscos que l’assetgen.
Comissió tècnica d’Ara Molins
