Fa gairebé quaranta anys de l’aprovació del primer PERI del barri vell de la ciutat. Una pla que, com bé s’ha comprovat en els darrers anys, ha anat canviant objectius i maneres de fer. Analitzem els camins i viaranys que ens han dut fins a l’estat actual del centre antic de la nostra ciutat. Text i fotos: Grup de Treball per a la Defensa dels Drets Econòmics, Socials, Culturals i Mediambientals de Gramenet.
El 1986 s’aprovava el primer Pla Especial de Reforma Interior (PERI) Santa Coloma Vella que era encara deutor de l’esperit i de les indicacions del Pla Popular de 1978. Aquest primer PERI definia quin era el patrimoni històric arquitectònic local, el seu valor i el seu estat, i proposava un catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir –carrers, edificis i conjunts d’interès ambiental i paisatgístic–. Entre ells, els ubicats entre la plaça de la Vila i el carrer del Pedró. Un conjunt d’edificacions de finals del segle XIX i principis del XX que, si bé no tenien un gran valor arquitectònic sí que en tenien prou a escala local per catalogar-les i recuperar i preservar una part del caràcter i de l’ambient històric del barri antic de Santa Coloma.
El primer PERI tenia com a objectiu protegir la zona
Aquest Pla, entre altres consideracions, deia que «s’ha de respectar la personalitat i la història del casc antic que havia sofert una agressió constant durant el període 1955-1975 perdent elements i edificis d’interès històric i arquitectònic (…) s’ha d’invertir aquest procés aturat l’any 1976 i promoure la conservació de l’edificació recuperable i aconseguir que la nova edificació sigui respectuosa amb l’antiga». Cal retrobar i recuperar la identitat urbana del barri antic i s’han de conservar i completar aquells ambients que encara mantenen el caràcter i la seva estructura urbana original i crear un espai urbà amb identitat pròpia. Al barri vell, es recuperarien el Mas Fonollar, Can Sisteré i l’Acadèmia Manent.
I afegeix, els carrers del nucli antic no estan fets per a l’automòbil. S’ha de restringir la circulació i afavorir els vianants creant recorreguts sense el pas de cotxes dins del barri que enllaci els diferents espais públics i equipaments, en un barri que s’ha de reequipar.
El segon PERI: la Especial de Reforma Interior Santa Coloma Vella II
L’any 1999, durant el segon mandat de l’equip de govern del PSC, que guanyà les eleccions municipals de 1991 desplaçant el PSUC de Lluís Hernández, s’aprovava el Pla Especial de Reforma Interior Santa Coloma Vella II (PERI II) que no complirà ni materialitzarà en 23 anys cap de les seves finalitats, ni les privades ni les públiques, en zones verdes i carrers de vianants, en habitatge protegit de promoció pública, ni pràcticament cap dels equipaments previstos.
I no només això, per tal de preparar el terreny per fer allò que el Pla definia com «el gran portal del passeig de vianants que es projecta com a element més important de la proposta (que) permet connectar la rambla Sant Sebastià amb la Santa Coloma Vella», el primer que van fer va ser enderrocar Can Pedragosa, un dels edificis de finals del segle XIX amb més interès arquitectònic del conjunt urbà, amb la complicitat dels serveis tècnics de l’Ajuntament i de Patrimoni de la Generalitat. Un fet denunciat. Altres, com recentment la fonda de Can Coronel, s’han enderrocat o s’han deixat degradar fins a un estat ruïnós.
Per gran portal es referien al que ha acabat sent l’estructura d’un complex inacabat de tres edificis, un d’ells un esguerro desproporcionat de gratacel de 15 plantes anomenat popularment com el “Pirulí” que es vol alçar com a part central del portal. Un bunyol que justifiquen com l’element més important que es preveu que permet connectar la rambla Sant Sebastià amb la Santa Coloma Vella, però que en realitat el que fa és continuar amb l’agressió al nucli antic del període franquista que el primer Pla tractava d’evitar.
El canvi d’estratègia del nou Pla, el gir de 180 graus que trencava amb la política urbanística anterior, el justificaven dient: «Han transcorregut quasi quinze anys des de l’inici dels treballs i considerem també que el Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic no és l’adequat. Es modifica en funció d’una coherència històrica, arquitectònica, cultural, etc. fent prevaler la qualitat de la decisió, obrint noves portes per establir estratègies urbanístiques que permetin la coexistència de la defensa del patrimoni i el desenvolupament en l’àmbit urbanístic de la ciutat».
La gentrificació entra a la ciutat
Així doncs, i per més que l’equip de govern ho negui, el que hi ha hagut sempre darrere d’aquest Pla, quan parla d’obrir «noves portes» a la «coexistència», no és més que l’intent fins ara fallit de gentrificar el barri antic per especular-hi, trencant així amb la proposta urbanística del primer Pla que plantejava recuperar, conservar i completar la identitat urbana del nucli antic i crear un espai urbà amb identitat pròpia. El resultat, però, està sent un pastitx urbanístic i un nyap arquitectònic.
Però, què volia dir per al PSC obrir noves portes? Obrir-les significava plantejar una nova estratègia en polítiques urbanístiques que sintonitzava amb el model neoliberal de ciutat-mercaderia que convivia amb l’especulació i la corrupció al voltant del boom immobiliari anterior a l’esclat de la bombolla hipotecària de 2008. I la primera proposta s’obriria amb aquest segon PERI i continuaria amb operacions especulatives com la dels Cúbics que portaria l’exalcalde del PSC Bartomeu Muñoz a la presó i a l’exregidor d’urbanisme Manuel Dobarco a més de 8 anys d’inhabilitació per la trama del cas Pretòria, una xarxa sociovergent de corrupció amb Macià Alavedra i Lluís Prenafeta de CiU i el suborn del propietari de l’empresa de neteja Limasa, entre altres implicats. Altres projectes especulatius com el de la CIBA II no prosperarien.
Un PERI de propietat privada
En aquest sentit, des de l’aprovació de la primera versió del PERI Ciutat Vella II, que mai pot ser considerat de propietat privada com afirma de manera fal·laç l’equip de govern del PSC per no assumir l’evidència de la seva responsabilitat, l’Ajuntament, tot i tenir la potestat jurídica per establir, modificar i denegar la normativa del planejament, des de 2004 sempre va anar acceptant sense condicions les noves propostes de canvis en el planejament que li anava requerint la part privada d’aquesta unitat d’actuació del PERI II. Aquest tracte de favor, malgrat que l’obra més important del Pla quedaria aturada des de 2009 per la crisi i la posterior fallida de Construcciones Ortega, l’equip de govern el continuarà mantenint amb els successius tenidors de la propietat, el Banc de Sabadell-Solvia (2013) i ara amb el fons voltor nord-americà Oaktree-Culmia des de 2019.
Tanmateix, tot i l’aturada de la unitat d’actuació privada més important del PERI Ciutat Vella II des de fa 14 anys, en cap moment l’Ajuntament i l’alcaldessa, fins i tot quan legalment haurien pogut fer-ho, no van fer servir la seva potestat jurídica i política per aturar el nyap en què s’havia convertit el PERI II i obrir la porta a definir-ne un de nou amb la participació del veïnat que fos diferent i més equilibrat. Malgrat les peticions de revisió i fiscalització en aquest sentit d’una part del veïnat oposat al projecte, sempre s’hi han negat, fins i tot de manera bel·ligerant. En canvi, tots aquests anys sempre han estat al servei dels interessos de la gran propietat i d’esquena als interessos de les famílies afectades, del barri i la seva gent.
El resultat d’aquest cúmul d’irresponsabilitats, negligències i presumptes irregularitats ha estat un bunyol urbanístic i arquitectònic inacabat derivat de l’intent fallit de gentrificar el barri antic per especular-hi. Un barri, unes cases i uns edificis que s’haurien pogut rehabilitar amb un Pla diferent, però que s’han deixat degradar durant 23 anys fins a l’enderrocament fa pocs dies dels dos primers blocs de la plaça de la Vila, 14 i 15 i dels baixos-terrat del 12 i 13, aquests dos per edificar-hi com preveu el planejament, deixant un vestíbul-calaix-plaça-de-ciment decorat amb quatre arbres per encaixar la nova edificació i el complex del gratacel que limitarà amb un mur “amb vistes” i la Rambla. Com la Pinta Verda, que va qualificar de zona verda el ciment i l’asfalt d’espais com la plaça de la Vila, la rambla Sant Sebastià o la plaça Mediterrània.
Irresponsabilitats, negligències i presumptes irregularitats…
Per acabar, la pregunta que s’hauria de fer a l’alcaldessa i al seu equip de govern és per què han iniciat ara els enderrocs a correcuita quan la immobiliària Culmia fa poc ha despenjat el cartell de la promoció dels pisos, l’ha treta de la seva pàgina web i no ha obert l’oficina que havia condicionat en el mateix carrer del Pedró? Té a veure amb la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que condemna l’Ajuntament a una nova reparcel·lació del PERI II, que el seu equip de govern oculta i de la qual encara no n’ha donat explicacions de la repercussió a la ciutadania de Santa Coloma?
L’entrada Els PERI de Ciutat Vella, de la rehabilitació als enderrocs i el pastitx ha aparegut primer a Infograma.cat.