Elisa Reverter: una dona a l’infern

Dones a l’infern és el títol del llibre que va escriure Elisa Reverter sobre la seva experiència a l’exili, una dona badalonina també vinculada amb Santa Coloma, d’una vida molt intensa, que va patir els camps de concentració del sud de França al final de la Guerra Civil. Foto: Redacció

El llibre de l’Elisa Reverter López (1917-2009), Dones a l’infern, editat per Columna-Edicions de l’Eixample, Espai de dones, el 1995, és un escrit testimonial sobre la seva experiència vivencial d’exili i deportació durant 3 anys després de la Guerra Civil espanyola.

Aquesta dona extraordinària, de vida intensa i plena d’inquietuds culturals, socials i polítiques, va conèixer l’exili i els camps de concentració de Couizà-Moutazels, a Carcassona, situat en el departament de l’Aude i la regió del Llenguadoc-Rosselló, al sud de França.

La seva relació amb Santa Coloma de Gramenet es va centrar en la coneguda Masia de Can Butinyà, en el camí cap a Sant Jeroni de la Murtra, de la qual era propietària. Encara que l’edifici actual data del segle XVIII, la masia té orígens molt antics, que ens remeten a l’edat de bronze.

Tot i estar situada al municipi de Badalona, una part de les terres corresponen al terme municipal colomenc i l’Ajuntament de Santa Coloma va adquirir, fa uns anys, els drets de compra. A més, al terrenys de Can Butinyà es celebrà durant molts anys l’Aplec de la Sardana organitzat pel Patronat Pro-Aplec de la ciutat, i col·laborà amb activitats organitzades pel Centre Excursionista Puig Castellar.

Dona de vida intensa i polifacètica, era propietària de Can Butinyà
i estava vinculada a Santa Coloma de Gramenet

Reverter, a més d’aquesta vessant d’escriptora, va dedicar part de la seva vida a l’escultura i va ser regidora de Patrimoni Cultural i artístic de l’Ajuntament de Badalona (CDC) durant el primer Ajuntament democràtic. Com a tal, va contribuir a recuperar la masia de Can Miravitges i va ser la responsable de portar la ¨Venus¨ a Badalona, així com altres elements de patrimoni espoliats per la dictadura.

El Museu de Badalona va dedicar una exposició a l’artista Elisa Reverter, el 2017, amb motiu del centenari del seu naixement. La mostra repassava diferents facetes d’una dona polièdrica que va viure amb intensitat els esdeveniments d’un complex segle XX. Es presentava un important fons de peces realitzades per Reverter, artista destacada sobretot en el camp de l’escultura, que abasten i mostraven diverses etapes de la seva trajectòria creativa.

Aquí hem seleccionat alguns fragments del llibre d’Elisa Reverter, que considerem important i necessari recuperar:

¨És ara, quan estic internada en un camp de concentració de dones a França, en aquest sojorn del vençut, en aquest repòs forçat, que vull deixar testimoni de quanta humiliació, aflicció i desesperança s’hi pateixen, i com n´és de terrible i dura la vida d’exiliada¨ (Pág. 9 i 10)

Camp de concentració de Couiz-Montazels, Aude, França, febrer de 1939

Fugíem amb el record de la terra cremada, dels amics, dels companys deixats pel camí, que dormien ja en lloc secret la seva pau eterna sota l’ombra de la nit. Ho fèiem sense ni una espurna d’esperança de retrobar un dia la preuada llibertat, l’anhelosa pau tant de temps enyorada. Així ens acomiadàvem en solitud, amb veu tremolosa, aspra i apagada, i també amb llàgrimes als ulls¨. (pág. 12)

Honestament crec que sobreviurà en aquella contingència, de crueltat i desolació, només aquell repte, a per si sol, tenia el valor d’un fet sobrenatural, quelcom evident i manifest, una mena de miracle, perquè tenint en compte les circumstàncies tan difícils que ens envoltaven, veure néixer un nou dia era un miracle, i un altre, veure’l acabar¨(pàg. 21)

¨La riuada dels vençuts era verament impressionant. Escruixia contemplar els soldats ferits, alguns d’ells molt malferits, que retornaven del front ensorrat, eren lògicament els que tenien més assumida la seva fugida, s’escapaven –deien- per salvar-se, i la gran majoria no trobava on encabir-se.

Diversos camions o cotxes, i també ambulàncies, qeu havien servit per al seu transport, eren ja ferralla al fons d’algun barranc, avariats en altres casos, i oblidats tot seguit ala cuneta ja que no hi havia temps de fer reparacions, sobretot després de qualsevol dels constants bombardeigs que sofríem. Les ambulàncies eres escasses i moltes vegades no els recollien, per anar excessivament carregades.

Els metges també hi eren escassos, i no n’hi havia quan més es necessitaven, i de ferits n’hi havia cada vegada més. Molts d’ells demanaven ajut posant-se al davant dels cotxes; altres, ajudats per companys seus, caminaven entre la multitud a poc a poc. N’hi havia de mutilats, molts eren coixos o els mancaven braços; es veien també quantitat de caps embenats amb benes sangonoses – segurament resultat d’una primera cura que no s’havia repetit-, aquells devien venir directament d’algun hospital de sang havent estat evacuats directament del front, en trobar-se en dificultats durant la retirada, bombardeigs o metrallament, s’evadiren, evitant amb destresa que els copessin. I allí eren, caminant amb dificultat i avançant lentament, entre tanta barreja de gent, cotxes, carros, material de guerra i demès¨ (pàg. 35).

Podeu trobar el llibre a les biblioteques de Santa Coloma i a La Ciba

També podeu llegir els articles de Josep Lluís Sànchez Palacios: ¨Un fantasma torna a recórrer Europa¨, publicat a MesVilaweb, i ¨Colomencs als camps nazis¨, a la revista Forumgrama.

El llibre: Paula S. [Simon]. (2012). La escritura de las alambradas. Exilio y memoria en los testimonios españoles sobre los campos de concentración franceses, Vigo, Academia del Hispanismo, 232 p.

I l’article de la historiadora Rosa Toran ¨Els catalans als camps nazis, la persistència de l’obra de Montserrat Roig¨, a la revista Infograma.

L’entrada Elisa Reverter: una dona a l’infern ha aparegut primer a Infograma.cat.