Articles periodístics
1.- Luis Rojas Marcos: «Els nens que creixen en ambients xerraires funcionen millor a l’escola i la universitat» Per Pablo Gutiérrez de Álamo
Luis Rojas Marcos acaba de publicar Estar bien aquí y ahora (HarperCollins). El títol no oculta res. Es tracta d’un llibre en el qual el psiquiatre espanyol més important aborda com treballar el benestar, la felicitat en un moment de gran incertesa en el qual el sentit de futur s’ha vist molt alterat a causa de la pandèmia.
2.- David Bueno: «La memòria s’ha de treballar, però no amb coses que després oblidarem» Per Sandra Vicente
David Bueno: «La memòria s’ha de treballar, però no amb coses que després oblidarem»
El biòleg David Bueno parla de com l’aprenentatge per competències i la presencia transversal de les arts a les aules és una eina important per adquirir nous coneixements. «Els currículums són massa densos i deixen poc temps per gaudir i poder barrejar poesia amb matemàtiques», diu.
3.- Aina Tarabini: «Els professionals dels centres de màxima complexitat són uns herois» Per Ana Basanta
Aina Tarabini: “Els professionals dels centres de màxima complexitat són uns herois”
Assegura que les desigualtats socials superen les desigualtats escolars, i que el professorat sovint està desbordat perquè, a més d’impartir les matèries, se li demana un acompanyament emocional a l’alumnat per al qual calen recursos humans i econòmics
4.- Escola inclusiva: què són i què fan les FEI. Per Víctor Saura
Escola inclusiva: què són i què fan les FEI
A Catalunya hi ha una vintena de formadores en educació inclusiva o FEI, unes figures encara poc conegudes la funció de les quals és acompanyar els centres educatius en el canvi de mirada que demana el decret 150/2017, i que passa per universalitzar els suports, eliminar barreres a l’aprenentatge i deixar de centrar-se en el dèficit de l’alumne. Parlem Mònica Català i Cristina Cegarra, les dues FEI del Consorci d’Educació de Barcelona.
5.- «No soc oralista ni signant, soc la Marta» Per Víctor Saura
«No soc oralista ni signant, soc la Marta»
Parlem amb Marta Vinardell-Maristany, mestra, logopeda i psicopedagoga; treballadora d’un dels deu CREDA de Catalunya i una de les poquíssimes persones sordes en plantilla del Departament d’Educació. La seva visió sobre la sordesa i l’alumnat amb sordesa no combrega amb els patrons habituals, ja que rebutja la divisió entre oralistes i signants. “Categoritzar fa mal, tots som persones sordes”, afirma.
Articles d’opinió
1.- Què hi ha darrere l’educació emocional. Per Rosa Cañadell
Què hi ha darrere l’educació emocional
El professorat s’ha de preocupar pels problemes del seu alumnat i ajudar-lo, i ha d’educar en valors i actituds, però pretendre que faci ‘teràpia positiva’ en comptes d’ensenyar continguts és un disbarat. Cal obrir un debat seriós i denunciar que algunes de les tècniques d’educació emocional no són més que una manera d’ensinistrar l’alumnat en la resignació davant les injustícies presents i futures.
2.- Educació, coeducació i gènere. Per Rosa Cañadell
Estem assistint últimament a debats i confrontacions importants arran de la Llei Trans que està a punt d’aprovar-se al Congrés. Dir, primer de tot, que com a dona, ensenyant, sindicalista i feminista, em dol molt l’escissió del moviment feminista entorn aquest tema. Però sobretot em preocupa molt com pot afectar això a les escoles i instituts, tant pel que fa al professorat com, molt especialment, l’alumnat.
3.- Què fem amb els nois. Per Marc Hortal Galí
Cal començar a posar el focus en els nois si volem avançar de veritat cap a una societat igualitària.
4.- Recuperar la cultura de l’esforç escolar: ‘La letra con sangre entra’. Per Enrique Díez
Recuperar la cultura de l’esforç escolar: ‘La letra con sangre entra’
En ple segle XXI ressorgeixen les veus de sectors socials que reclamen tornar a una educació basada en l’esforç, el mèrit i l’exigència de més continguts escolars. És la revolta de les elits neoliberals que continuen veient l’educació com una forma de selecció i segregació social.
5.- La il·lusió monetària o com fer passar bou per bèstia grossa. Per Carles Amigó
La il·lusió monetària o com fer passar bou per bèstia grossa
L’any 1920 es publica Stabilizing the Dollar de l’economista nord-americà Irving Fisher. En aquest llibre s’encunya per primera vegada el terme “il·lusió monetària” (money illusion). Més endavant, el mateix autor publica un llibre titulat Money illusion, centrat íntegrament en aquest concepte. Keynes va popularitzar el concepte a nivell mundial durant les primeres dècades del segle XX.
L’entrada El més llegit del curs 2022-2023 ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
