Espanya és el segon país amb més població LGTBIQ+ del món. Un estudi d’Ipsos data que un 14% de la població de l’estat es reconeix com a part del col·lectiu, i aquesta prevalença es dispara entre el jovent: un 18% de la Generació Z té una orientació i/o identitat no normativa.
Un 14% de la població de l’estat es reconeix com a part del col·lectiu
Alhora són els “zeta” els qui també presenten una prevalença per sobre de la mitja en salut mental precària. L’Informe Salud Mental Espanya data que són les persones més joves (18 a 24 anys), les que refereixen, en més proporció, ideació o intent de suïcidi (31,8%) i autolesions (30,7%). A més una majoria diu haver patit depressió (56,2% dels/les joves de 18 a 24 anys i 47,4% de les persones de 25 a 34) i ansietat perllongada (56,5% i 46,4%, respectivament). Dins del mateix informe, s’indica que un 62,5% de les persones cishetero qualifiquen la seva salut mental com a bona o molt bona, aquest percentatge baixa a 43,6% en el cas de les persones LGTB.
Un sector poblacional en situació d’infraatenció
En el mes de l’orgull, VOX penjava enmig de Madrid una lona gegant batejada com “la lona de l’odi”. A la capital no s’han fet actes commemoratius el 28J ni llueix l’arc de Sant Martí. Un petit municipi valencià s’estrenava en la retirada de banderes LGTB dels balcons d’edificis públics, que s’ha reproduït a altres localitats. Segons un estudi de la consultora LLYC els missatges d’odi cap al col·lectiu LGTBIQ+ a les xarxes socials han guanyat terreny: augmenten un 130% entre 2019 i 2022. El clima desfavorable, la impunitat del discurs promogut per sectors polítics i l’horitzó del possible retrocés en drets, s’ajunten amb una sèrie de punts que incentiven una pitjor salut mental: “el col·lectiu LGTBIQ+ continua patint els efectes de l’odi d’una part de la societat en forma de discriminació, de violència física i verbal, de rebuig, d’abusos sexuals… amb les consegüents seqüeles que això té sobre la salut mental”, expliquen des de la Confederación Salud Mental España.
Els missatges d’odi cap al col·lectiu LGTBIQ+ a les xarxes socials han guanyat terreny
Les dificultats que afronta una minoria discriminada es tradueix també en simptomatologia més evident, segons el mateix informe, els membres del col·lectiu reporten en grau més alt haver patit depressió (55,4%), ansietat perllongada (48,2%), ideació o intent de suïcidi (32,1%), i autolesions (19,5%). Un punt que destaca és que les dones i el col·lectiu LGTB “té una major probabilitat de consumir psicofàrmacs”. La medicalització no va necessàriament acompanyada d’una atenció digna, i es que “tanmateix, no s’observen diferències significatives sobre la probabilitat d’acudir al psicòleg o al psiquiatre”. La conclusió que l’informe extreu d’aquestes dues dades, es que “és un sector poblacional en situació d’infraatenció pels especialistes en salut mental”.
Les dones i el col·lectiu LGTB té una major probabilitat de consumir psicofàrmacs
El context social i les ferides emocionals
Alejandro Alder, membre del Consell Consultiu a la FELGTB i psicòleg general sanitari, explica per a la Confederación Salud Mental España la influència del context social en el desenvolupament del benestar emocional: “La teva família, a l’escola o a l’institut rebutgen la teva orientació o identitat sexuals. Això genera un dany a les persones que estan rebent el missatge que l’afecte no és incondicional, sinó que és condicional. Jo t’estimo, però si tu ets heterosexual”. Apunta com aquest fet, perllongat en el temps, deixa ferides emocionals relacionades amb l’abandonament.
Deixa ferides emocionals relacionades amb l’abandonament
Sobre l’estat psicosocial del col·lectiu, la Asociación Nacional de Psicólogos en Acción de España explica que “diversos estudis conclouen amb una llarga llista de conseqüències psicològiques que pateixen una part de les persones LGTB”, i elabora una llista sobre les que detecten com a més freqüents:
Trastorns de l’estat d’ànim, sobretot depressió.
Trastorns d´ansietat.
Trastorn d’Estrès Postraumàtic.
Augment de la LGTBfòbia interioritzada. Aquest concepte fa referència a l’acceptació de l’estigma, els estereotips i els prejudicis associats a l’orientació o identitat sexual com a part de la identitat personal.
Problemes d’autoestima, autoconcepte i autoimatge.
Sentiments de culpa, vergonya, frustració i ira.
Insatisfacció vital o disminució de benestar.
Augment d’ideació suïcida, intents de suïcidi i casos de suïcidi.
Consum d’ alcohol i altres drogues.
L’entrada El col·lectiu LGTBIQ+ presenta una major prevalença en problemes de salut mental ha aparegut primer a El Diari de la Sanitat.
