Sabem que l’ús de la llengua catalana ha minvat aquests darrers cursos a les aules i als centres i que tenim dificultats afegides en l’entorn en el qual es mouen els nostres infants. Aquesta és una constatació evident. Sabem també que mai havíem pogut gaudir de tants materials i de tants mestres i professors que tenen les competències per ensenyar-la i alhora esdevenir referents lingüístics a les aules.
Ens trobem en una situació molt delicada en la qual es fa necessari l’esforç i la complicitat de tothom, ja que cal insistir en el fet que la llengua catalana és llengua d’ús vehicular i d’aprenentatge als nostres centres.
En aquest moment, analitzant en detall la situació que es viu als centres educatius, ens trobem que tot i que a l’aula, per part del mestre i professor es preserva la llengua i s’usa, per part de l’alumne, i mostrant certa comoditat, és la llengua castellana la que fa de comunicació amb el docent. Aquesta s’accepta, la qual cosa propicia que cada vegada se’n normalitzi més l’ús dins de l’aula amb companys o bé interactuant amb el docent. Cal afegir que ja és una normalitat l’ús de la llengua castellana als passadissos, a les activitats extraescolars, als menjadors escolars i a l’esbarjo -65% entre alumnes de primària i 85,4% entre alumnes de secundària, segons informe de la Plataforma per la Llengua de 2019-.
Ja és una normalitat l’ús de la llengua castellana als passadissos, a les activitats extraescolars, als menjadors escolars i a l’esbarjo
Evidentment, aquesta realitat és percebuda amb escreix en llocs i ciutats grans de la nostra geografia, centres ubicats en barris que han rebut i encara estan rebent molta població nouvinguda que es va incorporant curs rere curs; també en zones que tradicionalment ha estat la llengua castellana llengua d’ús habitual per a les seves famílies.
En una nació sense estat com la nostra, la llengua ens defineix i és el signe d’identitat més important i rellevant. Per aquesta raó cal estar sempre amatents i atents a allò que li passa i actuar de manera decidida des de tots els sectors. Sabem que capgirar la situació actual es fa difícil i complex atès que tot passa per la conscienciació lingüística. Estem davant d’una llengua minoritzada, que no minoritària, i cal aplicar polítiques decidides que ajudin i molt a revertir la situació en què ens trobem. En aquest sentit, l’escola és fonamental. Ho va ser quan es va aplicar la immersió lingüística i ho és avui. No podem defallir i ens calen les complicitats de tots nosaltres.
Afortunadament, tenim a l’abast projectes de treball engrescadors i dinàmiques creades als centres que ens poden ajudar molt a treballar en aquesta línia. Han estat temps de transformació educativa que ha permès adequar l’ensenyament i l’aprenentatge al moment actual. Aquesta realitat ha propiciat el desenvolupament de múltiples projectes de treball als centres educatius, innovadors i molt creatius.
Un exemple en varen ser les tres propostes presentades en el marc d’obertura de la convocatòria dels Premis Baldiri d’aquest curs 2023-24, que té com a lema Educar en llengua catalana i a través de les arts. Són iniciatives molt ben treballades, on la llengua oral i alhora la competència comunicativa es fa del tot necessària i es precisa per poder desenvolupar l’activitat.
A través de les arts, del joc i de les mateixes xarxes socials podem arribar a incrementar d’una manera atractiva i il·lusionada l’ús de la llengua catalana
D’aquesta manera, des de l’Institut Torreforta de Tarragona es presenta el projecte Vols jugar? T’ho explico, en el qual els alumnes a través dels jocs de taula es veuen amb la necessitat d’explicar-se i de realitzar el joc fent ús de la llengua. Tot el projecte està sistematitzat, cuidat i sobretot dirigit pels mateixos alumnes, ja que són ells que viuen i expliquen les condicions de cadascun dels jocs. Hi han participat famílies al carrer i molts alumnes de centres d’educació primària de l’entorn d’aquest institut.
Des de Manlleu, s’ha presentat Del text al gest, en el qual el teatre d’obres clàssiques catalanes i escollint paràgrafs que emocionin els alumnes es fan seu el text per tal de poder declamar, projecte en el qual la llengua esdevé eix fonamental que arriba amb il·lusió i emoció.
I, finalment, la darrera experiència de l’Institut del Puig de la Creu de Castellar del Vallès ens fa evident que, quan situem els joves en un llenguatge que esdevé atractiu per a ells -en aquest cas són els canals digitals- l’ús de la llengua arriba de manera fàcil. Els projectes que fan que s’interioritzi aquest ús entre els joves és La llengua del Puig i Filmets del Puig.
Analitzant aquestes propostes ens adonem que cercant projectes engrescadors i imaginatius podem arribar molt i molt a millorar aquests usos de la llengua catalana als nostres centres educatius. Tot plegat ens fa veure que a través de les arts, del joc i de les mateixes xarxes socials podem arribar a incrementar d’una manera atractiva i il·lusionada l’ús de la llengua catalana per part dels alumnes i que alhora pugui repercutir en l’ús habitual a tots els espais educatius.
Projectes d’aquesta mena són els que els Premis Baldiri cerquen i valoren. Necessitem visionar-los per expandir-los i fer xarxa, i per donar sentit a la frase: eduquem en llengua catalana a través de les arts.
L’entrada Educar en llengua catalana i a través de les arts ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
