Hi ha infants nouvinguts que encara no dominen la llengua vehicular, que s’escolaritzen tard, que tenen trastorns d’aprenentatge o simplement que no reben la mateixa estimulació a casa. Per a tots ells, la lectoescriptura és tot un repte i sovint els mètodes més comuns no s’adapten a les seves necessitats específiques. Això provoca que els seus desavantatges s’agreugin curs rere curs amb les conseqüències acadèmiques i personals que això comporta. La Fundació Diverse, organització privada sense ànim de lucre i amb seu a Barcelona, ja fa temps que ho veu i que hi treballa, per això, ha creat i impulsat el programa de lectoescriptura DLec.
Els infants dels grups petits, mitjans i grans del centre obert de la Fundació Marianao a Sant Boi del Llobregat tenen sessió de DLec tots els dilluns a la tarda. La Cristina Cano, coordinadora i formadora del programa, acompanya les educadores i els nens i nenes en aquest aprenentatge. Just van adoptar el projecte a inicis de curs, a l’octubre, i les educadores aviat el podran implementar soles. Les sessions són de 30 minuts i els nens i nenes es mostren entusiasmats cada cop que a la pantalla veuen en Lec, un gosset eixerit que és el protagonista de la història que fa de fil conductor del programa. Però encara se’ls veu més contents cada cop que la Cristina o la seva educadora els felicita pels ràpids avenços.
Aquest és un dels centres oberts a on DLec està transformant les capacitats lectores i d’escriptura de tots aquells infants que realment ho necessiten. Actualment, més de 625 nens i nenes de primer a quart de primària estan aprenent a llegir i a escriure a través d’aquest programa.
Fundació Diverse: experiència i vocació
La Fundació Diverse va néixer l’any 2016 amb l’objectiu d’ajudar a tots aquells infants que ho necessitin a desenvolupar les habilitats bàsiques per assolir un nivell d’aprenentatge i competències adient al seu nivell acadèmic.
La intervenció fins a aquell moment era de forma individualitzada i va ser aleshores quan va començar a detectar-se que entre els nens i nenes de primària, especialment els que provenien de situacions amb risc d’exclusió social, existien moltes dificultats de lectoescriptura, fet que comportava futures dificultats d’aprenentatge.
Des dels seus inicis, la Fundació desenvolupa i impulsa projectes socials per tal de vetllar per la igualtat d’oportunitats. En aquest sentit, tenen diferents branques d’actuació: finança programes externs d’altres entitats, fa col·laboracions puntuals amb projectes de tercers, i té programes propis. Com comenta Clàudia Roca, directora general de la Fundació, “sempre intentem col·laborar amb projectes que es puguin escalar i anar més enllà, i que se’n puguin beneficiar el màxim d’usuaris. A més que siguin projectes amb continuïtat que perdurin sense el nostre acompanyament”.
Infants del grup de petits del centre obert de la Fundació Marianao | Pol Rius
El 2018, la fundació viu aquest canvi de visió i centra la seva labor social en aquells infants d’entorns vulnerables. Així, els seus programes propis es dirigeixen exclusivament amb nens i nenes de centres d’educació no formal, centres oberts o escoles de primària majoritàriament públiques i d’alta complexitat.
Entre tots els seus programes propis, destaca el projecte de lectoespcriptura DLec, del qual la fundació n’és la creadora i impulsora en diferents escoles d’alta complexitat i centres oberts de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Actualment, estan acabant de desenvolupar DTots, un projecte que vol promoure recursos en l’àmbit formatiu i personal per ajudar els centres educatius a fer aquest canvi de cultura cap a la inclusió. “Un acompanyament molt més específic en el centre amb els mestres per tal de poder dur a terme la inclusió real i efectiva que el dia d’avui encara no és possible” explica Marta Sanz, directora de l’Àrea de Programes Educatius de la Fundació. La prova pilot s’està duent a terme aquest any a l’escola Rafael Albertí de Badalona.
La importància d’aprendre a llegir
El projecte DLec s’ha anat creant a poc a poc dins de la mateixa Fundació Diverse. Clàudia Roca és logopeda i doctora en psicologia, i Marta Sanz és neuropsicòloga infantil especialitzada en l’àmbit del desenvolupament. Al llarg de la seva carrera professional i acompanyament d’infants amb trastorns d’aprenentatge i lectoescriptura han constatat que, per aprendre a llegir, un infant necessita una sistematització, però és igual d’important tenir un entorn afavoridor en tots els aspectes. Roca subratlla: “en la nostra pràctica diària veiem com nens i nenes de contextos més vulnerables pateixen tota una sèrie de factors que no permeten que el seu aprenentatge de lectoescriptura sigui de qualitat, la majoria no presenta cap trastorn d’aprenentatge però sí dificultats. Són infants que han d’aprendre a córrer abans que caminar”.
Davant aquesta situació i amb tota la seva experiència i formació als Estats Units van decidir engegar elles mateixes una metodologia de lectoescriptura apta per a tots els nens i nenes, amb i sense trastorns d’aprenentatge, que es pugui implementar en el moment òptim del seu desenvolupament. Una metodologia pròpia, sistematitzada i de base científica perquè els infants que més ho necessiten puguin assolir una competència lectoescriptura adequada a la seva etapa educativa.
Infants del grup de mitjans de la Fundació Marianao | Pol Rius
El que la fa diferent és aquesta sistematització, es treballa a partir de set àrees diferents que es van introduint en paral·lel però de forma molt sistemàtica. Així s’aprèn a llegir de forma progressiva. Clàudia Roca assenyala: “aquestes set àrees són essencials per aprendre la lectoescriptura, i a vegades des de l’escola no es fa tant d’èmfasi i es comença massa ràpid. Cal començar per la base i crear consciència fonològica. Saber que en una frase hi ha paraules, que aquesta està formada per síl·labes i aquestes per sons, etc. Perquè si això no s’entén, i intentem fer-los llegir i escriure directament anirem malament”.
El programa remarca que cada infant té les seves circumstàncies personals i, per tant, els seus ritmes de desenvolupament. No tots aprenen igual i de la mateixa manera. Marta Sanz reflexiona: “aquell infant que no adquireix aquesta base de seguida es desenganxa, no se sent acompanyat i veu una distància entre el que entén i el que pot oferir. Això acaba comportant problemes emocionals i de conducta que es van arrossegant fins a l’institut, i aquí ja anem tard”. I afegeix: “si el nostre lema és que la lectura és un dret, cal especificar que el considerem un dret fonamental per poder revertir aquesta desigualtat. La lectoescriptura pot ser la palanca per canviar en un entorn social demogràfic que potser no li és favorable a l’infant. Llegir és el que ens permet accedir al coneixement”.
Un altre element que fa diferent aquesta metodologia és el seu material lúdic, manipulatiu, multisensorial, metacognitiu i inclusiu, entre d’altres. En els seus inicis aquest era només en paper, ara ja està disponible també en digital i en paper recursos complementaris.
El fet que ara sigui també digital permet a l’equip de la Fundació Diverse fer un estudi més exhaustiu de l’evolució de cadascun dels infants. Unes dades que validaran la metodologia DLec a escala científica. “El que ens interessa des de l’inici és poder demostrar que el que estem fent realment funciona. Per això avaluem el que estem fent amb un cribratge a inici de curs i un altre en acabar aquest, i fer així la comparació. De moment, podem dir que 7 de cada 10 infants milloren significativament el seu rendiment en lectura i 6 de cada 10 ho fa en el seu rendiment en escriptura”, assenyala Marta Sanz.
Centres oberts i escoles de primària d’alta complexitat
El projecte es va posar en marxa el 2018, primer en centres oberts de la ciutat de Barcelona i àrea metropolitana que gestionen la Fundació Pere Tarrés, Creu Roja i la Fundació Marianao. A partir del curs 2021-22, es va començar a implementar en cinc centres escolars de primària d’alta complexitat. Han fet un salt important, ja que han passat d’atendre 50 infants cada any a atendre’n 625.
De fet, la intervenció que fan a uns i altres és força diferent. Als centres oberts preval la intervenció individualitzada per infant o de dos en dos, hi va una formadora DLec un o dos dies a la setmana. I a les escoles de primària és a través de l’acompanyament al mestre, a qui es forma per tal que ho implementi a l’aula.
A les escoles sempre hi ha una formació inicial i més genèrica per a mestres centrada en els trastorns d’aprenentatge. A continuació, se’ls fa una formació específica del funcionament de DLec a on s’intenta sempre adaptar-se a la casuística de cada centre. I finalment, se’ls acompanya durant les primeres 6-8 sessions fins que ja la poden implementar tots sols. Es dona suport humà durant els primers tres anys a on es fa un estudi de diagnòstic acordat sempre amb l’EAP i amb les famílies, i després la idea és que ja l’adoptin com a un complement més dins la seva metodologia de lectoescriptura de centre.
El procés d’implementació sempre comença amb una valoració inicial del context sociocultural, les particularitats educatives, la diversitat de l’aula i altres característiques de l’entorn.
Cristina Cano, a la dreta, coordinadora de DLec | Pol Rius
A continuació, la Fundació fa un cribratge per conèixer el nivell lectoescriptor en què es troba cada infant dels cursos que participaran, fet que permet adaptar la metodologia a cada centre o escola i així aconseguir un desenvolupament més exitós del programa. A més, en aquest cribratge, quan ja es detecta o s’intueix un trastorn d’aprenentatge s’ofereix la possibilitat de dur a terme un estudi diagnòstic.
La metodologia té tres nivells d’intervenció. La preventiva. que s’utilitza a l’etapa d’infantil amb tots els infants perquè s’estan iniciant i encara no es pot detectar res. Després, hi ha la grupal, que es fa servir a 1r i 2n de primària, aquí són els mestres els que poden escollir els infants amb els quals fer servir la metodologia, que acostumen a ser alumnes que necessiten un reforç addicional.
I a partir de 3r i 4t ja es fa una intervenció intensiva per a tots nens i nenes que ja s’ha vist que tenen un trastorn d’aprenentatge i necessiten una atenció especial per poder aprendre la lectoescriptura correctament. En aquests cursos també es troben amb nens i nenes que no tenen cap trastorn, però que necessiten treballar de forma intensiva la lectoescriptura.
Com bé diu Marta Sanz, “la nostra metodologia ens permet detectar de forma precoç infants que tenen trastorns d’aprenentatge, i a més atendre’l de forma immediata. No caldrà que vagi a un centre privat, perquè som conscients que no tothom té accés i recursos per poder-hi anar”. I la Clàudia Roca afegeix: “A les escoles fan falta recursos i equips pluridisciplinaris. No és just que els infants amb trastorns d’aprenentatge no rebin l’atenció que es mereixen segons les seves necessitats en l’entorn educatiu”.
La Fundació Diverse espera anar implementant el programa DLec a més centres oberts i escoles d’alta complexitat, però sempre creixen a poc a poc i donant solidesa al projecte. Un dels seus reptes més propers és poder vincular més a les famílies. Als centres oberts sí que fan xerrades amb pares i mares per tal d’ajudar-los en l’aprenentatge de la lectoescriptura dels seus fills a casa, però això encara no ho han pogut fer a les escoles.
L’entrada DLec, el programa de lectoescriptura que revoluciona els centres d’alta complexitat ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
