Àvia, com era la casa on vas créixer? A què jugaves de petita? Hi ha alguna malifeta que recordis de la teva infància? Recordes a algun professor o professora especialment? Quina classe t’agradava més en el col·legi? Què et feia por quan eres petita? A quina edat vas començar a treballar? A quina edat et vas casar? Canviaries alguna cosa de la teva vida?
Amb preguntes com aquestes, alumnes d’infantil i de primària de l’escola l’Espill de Manresa (Barcelona) han conversat amb les seves àvies i han extret les seves pròpies conclusions. Han après que algunes de les iaies tenien molts germans i germanes i se n’havien de fer càrrec, que jugaven d’amagat al bosc i que van començar a treballar a partir dels 12 anys.
La coordinadora de l’escola, Mireia Vila, assenyala que “enguany, hem reivindicat el dia de la dona d’una manera molt especial: Hem fet un homenatge a les àvies. Cada infant ha preguntat a les seves àvies coses que els agradaria saber sobre elles. Les respostes, conjuntament amb una foto, les han plasmat en una petita cartolina. A l’escola hem compartit les respostes, hem parlat sobre les àvies i hem fet un mural de postals amb totes les fotos i respostes. En acabar, tots i totes hem escoltat el conte ‘Àvies. Cadascuna a la seva manera’. Ha sigut molt bonic, emotiu i reivindicatiu”.
La iniciativa va venir d’una entitat del municipi, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAT) – Manresa Dona, que va presentar l’activitat al centre educatiu a finals de gener. A partir d’aquí, l’equip de coordinació i de direcció de l’Espill, juntament amb la comissió de coeducació, van adaptar la proposta i la van tirar endavant entre l’alumnat d’1 a 12 anys.
Mireia Vila: “Hem fet un homenatge a les àvies” | Cedida
Per a l’etapa d’educació infantil, es van pensar en tres preguntes: “Vas treballar? De què?”, “Vas anar a l’escola?” i “A què t’agradava jugar?”. Per a les classes primària, hi havia 18 qüestions diferents per tal que escollissin les que més els interessessin.
Entre les respostes dels més petits i petites, figuren, per exemple, que “les àvies jugaven molt al carrer i al bosc. Jugaven a arrencar cebes, a pica paret, a amagar-se, a la xarranca, a nines”, “Havien d’ajudar les mares a tenir cura dels germans petits i podien jugar poc”, “Estava prohibit parlar català a l’escola”, “Tenia molts germans” o “Li agradava enfilar-se als arbres i el pare la renyava”.
“Va començar a treballar amb 12 anys”
La recerca de l’alumnat de primària també ha donat els seus fruits: “Tenia molts germans i no tenien joguines”, “Era molt trapella. Agafava cuques i les portava a l’escola”, “A l’escola se separaven els nens i les nenes en classes diferents”, “Tenien pocs diners i s’havien de fer les joguines”, “L’àvia s’escapava per anar a jugar amb els amics al bosc” o “Era molt valenta”.
Les àvies han explicat moltes més coses als nets i les netes, que han destacat aspectes com que “Va començar a treballar amb 12 anys a la Fàbrica Nova”, “Es va casar amb 18 anys”, “Vivia en una granja i ajudava a cuidar els animals”, “Feia natació i una vegada va quedar segona”, “Va començar a treballar amb 15 anys i li donaven 200 pessetes (1,20 €)”, “Era infermera” o “Hauria volgut estudiar més”.
“Hauria volgut estudiar més”, diu una de les cartolines | Cedida
I què han après els petits i les petites de les seves àvies? “El seu esperit de perseverança i superació davant de situacions vitals difícils: repressió, obligacions socials, falta d’autonomia”, explica la Mireia Vila.
La canalla defensa que “les dones i els homes tenen la mateixa vàlua” i que “les àvies són unes heroïnes sense capa, la seva tasca ha quedat històricament invisibilitzada”. “Juntament amb les mares, les àvies són les millors infermeres, conta contes, cuineres, guies… Perquè el seu ingredient secret és l’amor”, sosté la professora.
Altres anys, el 8 de març havia girat entorn a dones rellevants de la història en diferents sectors, però enguany s’ha volgut pensar en dones més properes. “Les iaies les tenim molt a l’abast i, a vegades, no es té prou en compte la seva importància. Les tenim a casa, és un recurs que tenim a mà i creiem que l’experiència que es pot treure d’aquestes converses pot ser molt enriquidora”.
Una escola sense estereotips
L’Espill forma part de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya-EscolesCoop, que agrupa una quarantena d’escoles cooperatives. Seguint els valors d’una escola laica, plural, inclusiva, activa i humanista que comparteix tota la xarxa, Vila destaca que “tot i la importància de commemorar el dia de la dona, tot l’equip educatiu de l’Espill vetllem dia a dia per una escola basada en la igualtat i el respecte, allunyada del patriarcat, de les actituds i les pràctiques sexistes”.
La coordinadora posa èmfasi en el fet que l’alumnat comparteixi “una escola sense estereotips on totes les persones puguin créixer sense condicions ni discriminacions. Aquesta és la llavor més important que podem deixar als nostres infants”.
L’entrada Àvia, a què jugaves de petita? ha aparegut primer a El Diari de l’Educació.
